L'estany de Banyoles de Joan Vidal i Planella (1925)
En el cor de la província de Girona, s'hi troba la ciutat de Banyoles situada al N. O. de la capital, distant d'aquesta 17 quilòmetres i sentada sobre una vall lleugerament inclinada de N,O, a S, E.
A la part alta de la població, quasi ran la mateixa i a cent setanta cinc metres sobre el nivell del mar s'hi assenta un gran i bonic estany.
De transparentes aigues tant cristalines, on s'enmirallen i reflecten com es pot demenar al més ben polit i allísat mirall, desde l'ocell més petit, el brim d'herba més fi, les parelles més enamorades, els arbres que el vetllen, les pesqueres que l'ornen, les roques de les montanyes properes que el petonegen, els enlairats cimals llunyans del canigó que l'atalayen, l'aeroplà que el traspassa, les barques que hi remegen.
Aquest estany, el més important de Catalunya i molt probable el més bell d'Espanya, té la forma d'un 8 un tant irregular, de tendencia ovalada i de círculs desiguals corresponguent el més ample al extrem N, i el més gran i mes llarg al extrem S. La llargada màxima total es de 2150 metres.
Dels sondeigs últims practicats per l'abans anomenat señor Lluis Mariano Vidal, resulta que l'interior de l'estany no el constitueix un dipòsit únic, sinó que és format per dos pous de diferenta forma i fondaria desigual. El pou més gran que és el de la part S, és de figura cònica, de forma més regular que el del N, i té una fondaria màxima de 62.50 metres. L'Amplada en la par S, es de 620 metres
L'amplada en la part N, es de 730 metres. La part més estreta de l'estany que quasi cau al mig del contorn és de 264 metres. El pou de la banda N, té una configuració molt irregular no acusant en general gaire fondaria llur topografia, si bé que en un punt cap a la vora de can Morgat, els sondeigs senyalaven una fondaria de 42 metres, amb la particularitat de que la boca d'aquest pou és d'un diàmetre tan reduit que amb molta dificultat i després de molts tanteig es troba el punt per a sondejar-lo.
En la part estreta de l'estany que separa els dos pous, llur fondaria mitja és de 4 a 6 metres. En el fons de cada un dels pous és on surten les dèus de les aigües que alimenten l'estany. Llargada contorn uns 6280 metres.
«Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles
el cantar del rossinyol
el refilar de les goges
Mon fil era d’or
d’argent la filosa
los boscos veïns
m’han pres per l’aurora.»
(Jacint Verdaguer, 1929
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada