Començarem a caminar davant de la zona
de sortida del camp de regates. Ens trobem a la part sud i ens mourem amb l'estany
a la nostra dreta. De seguida entrarem al paratge dels desmais.
Els arbres tenen les
seves branques llargues, torçades i caigudes fins tocar l'aigua (com
si estiguessin "desmaiats"). Els arbres no són autòctons,
i cada vegada en queden menys, però el paratge es fantàstic.
Entrarem al terme municipal de
Porqueres, passarem pel costat de l'esglèsia de Santa Maria de
Porqueres, joia del romànic. Ens quedarà a pocs metres a la nostra
esquerra, sobre un turonet.
Agafarem un camí al costat de la
carretera de circumval·lació. Farem uns centenars de metres fins
arribar a l'entrada del Bosc de Can Morgat.
Entrarem
al bosc de Can Morgat. Aquest camí humid passa a tota vora de l'estany,
tant que quasi podríem tocar l'aigua amb les mans. Amb l'ombra de les
alzines, els pins i els roures és un bonic paisatge.
Entrarem a la llacuna dels Amaradors.A la dreta del camí, a pocs metres, hi ha una petita àrea inundable, de
poca fondària, on s'hi poden veure aus, peixos, amfibis, etc.
El camí ens porta en un
bosc de ribera. A l'esquerra, a uns centenars de metres sobre una
petita muntanya, s'hi assenta el veïnat de Lió. Tot seguit arribarem a
la torre d’arribada del camp de regates
A la sortida del bosc s'hi troba el Parc
de la Draga, el més gran de la ciutat. Es va fer l'any 1992 pels jocs
Olímpics. A l'esquerra s'hi assenta el Poblat neolític
de la Draga. En aquest parc s’hi han trobat restes d’un poblat
neolític.
Hem passat pel costat del Club Natació
Banyoles i entrem en el passeig de la part sud. A l'esquerra hi
ha la sortida de l'aigua de l'estany que es fa, principalment, a través
dels cinc recs existents. Els recs són canals construïts que creuen
tota la ciutat.
I
aquí és el punt del camí d'arribada. Aquest camí té un recorregut d'uns
7000 metres, que sense anar molt depressa, tardarem 1 hora i 15 minuts.
Dins l'estany una gòndola rumbeja
donant al vent ses blanquinoses ales
que, quan el sol s'acluca, són de
cigne
i quan els dóna un bés semblen
daurades.
Si és la de mos amics que tant estimo,
Si és la de mos amics que tant estimo,
que la Verge del Mont guiï la barca!
Jacint Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada