El bosc de can Morgat

La casa de Can Morgat està documentada per primer cop al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany. La tenim aquí al costat, a l'esquerra i queda força amagada entre els arbres i la vegetació. A sota la casa a l'altra costat de la carretera si troba la entrada del bosc. Aquest camí humit, no és molt llarg i passa a tota vora de l'estany.

Tant a la vora que quasi podríem tocar l'aigua amb les mans.

En mig dels arbres si veu l'aigua blava i tranquila.

Els arbres a la vora del bosc van adornant el llac. 

En aquest alzinar es troben diverses espècies d'arbres característics dels boscos mediterranis:

 Alzines, roures i pins.

Aquí sota aquesta tanca de fusta s'hi troba la...

...font del camp de baix.

Amb l'ombra de les alzines.

Els pins i els roures. És un bonic paisatge.

De fet, tot el paratge que l’envolta és frondós, amb arbres alts i antics.

Al costat esquerra s'hi alcen algunes muntanyes, no pas gaire altes.  

Com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

És sens dubte una zona molt interessant.

Per tots aquells que els agrada caminar.

Aquí es veu tota la vora del bosc.

Tot caminant arribarem a la sortida de la pineda del mas (el bosc de can Morgat)

La formació de l'estany de Banyoles, s'explica que a partir dels moviments tectònics que van donar lloc als Pirineus. Una sèrie de fenòmens càrstics posteriors van provocar els enfonsaments que van permetre la formació de la zona lacustre. El llac s'alimenta de l'aigua procedent d'aqüífers subterranis.

"... segons una vella tradició, abans de la formació de l'estany, Banyoles i Porqueres estaven unides per una fèrtil planúria. L'or de les espigues hi relluïa als raigs del sol i el fruiters odorants orlaven aquell pla rialler com esclat de la primavera. Cantava l'ocellada i el camperols, tot conreant les terres l'oratjol besava dolçament les messes ... Que bell era aquell pla!. Una tarda de calma. Ni una teranyina s'albirava en aquell cel, puríssim com pensament d'infant. El sol ja decantava cap a la serra de Guixeres, entre Merlant i Ginestar, quan en Morgat, que amb una parella de bous llaurava un tros de camp, va sentir una veu clara i vibrant que deia: «Morgat, Morgat, agafa la llaura i vés sota teulat». El bell pagès de pell colrada es quedà confús. Estengué la mirada per si veia algú. Si que es estrany! -va dir-se - Diria que algú m'ha cridat i no veig ni una ànima a l'entorn. Serà que em xiulen les orelles?. I picant les anques dels bous, tornà a la feina. Però no havia fet encara dues passes, que la mateixa veu tornà a fer-se sentir:«Morgat, Morgat, agafa els bous i vés-te'n a casa». El camperol tot estranyat s'aturà, i alçant els ulls al cel, com demanant una explicació, va pensar: No em burxen pas les orelles, perquè ho he sentit ben clar. Però que me'n vagi? ... per què? El vent no bufa, la calda no pica, de sol ixent a ponent no es veu cap núvol, i el temps amenaça?. No ho entenc com hi ha món!. I continuà obrint la terra amb l'arada. Però heus aquí que per tercera vegada va ressonar la misteriosa veu, mes forta que mai: «Morgat, Morgat, vés-te'n a casa o seràs negat». Ja no dubtà més ni tampoc li n'hauria vagat, perquè en aquell moment l'esfereí un soroll estrany, com si sortís de les entranyes de la terra, mentre aquesta trontollava tan fortament que el feia tambalejar. Els bous s'esquivaren arrossegant l'arada que rebotia amb perill de cama-trancar-los. «Sants del cel, ajudeu-me!», exclamà en Morgat, i plantà a córrer darrera la parella. I heus aquí que ben punt entraren a la pineda del mas, valga'ns Deu!, tot aquell pla s'enfonsava com per art d'encantament. En Morgat, groc d'espant, veia pujar del fons d'aquell immens abisme unes onades gegantines, que cargolant-se feréstegament, engolien amb un traüt espantós els conreus i les arbredes. Les aigües desfermades s'estengueren des de Lió a Les Tunes i des de Porqueres a Banyoles. Desprès es calmaren deixant format un gran bassal: l'estany. "

(així la relatava Mn. Lluís G. Constans i Serrats (1901 - 1955))