Sta Maria de Porqueres

L'església és una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931.

Els anys 1957-1960 van efectuar-se les últimes reformes, amb les quals es va substituir l'antic campanar quadrat per l'actual

Està situada sobre un turonet lleugerament elevat, a la vorera del camí que dona la volta l'estany.

Una zona escollida pels primers pobladors per evitar les inundaciones.

L'entrada està formada per quatre arcs. Els dos del centre estan sobre quatre columnes de pedra treballada. La porta és massissa, feta de roure. 

A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. En cada un d'ells es poden distingir les tres parts tradicionals; la cilíndrica, a baix, la central, que s'eixampla ràpidament, i la superior. 

  

Els arcs des del costat dret i esquerra.

El Comunidor. La construcció a quatre aigües, una unitat totalment separada del que és l'església, també anomenat reliquiari. En una època en què el fervor religiós formava part de la vida social del poble, el rector utilitzava per beneir els quatre punts cardinals i protegir els cultius de possibles tempestes. L'embigat de fusta del sostre i la creu de ferro que corona la teulada són dos elements que afegeixen interès a aquesta construcció d'origen medieval.

A la entrada al costat esquerra hi trobarem la pila baptismal, feta amb pedra de Banyoles. La cobertura es de fusta sense cap mena d'ornamentació.

El interior es compon d'una sola nau de 25 metres de llargada per 7 metres de amplada. Al voltant de la nau hi ha una banqueta de pedra que reforça els murs i ofereix seient . La nau es separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits. En aquesta església s'hi han celebrat molts i molts casaments, molts dies de festa, i segurament moltes parelles en guarden molts bons records.

Aquí hem arribat el final d'aquesta entrada de l'església de Santa Maria de Porqueres. No es pot explicar amb paraules una cosa tant maca com aquesta. Els banyolins tenim la sort de tenir a prop una joia tant meravellosa.  

«	De l'altra banda del mirall us miro tremolar al vent de març, oh pedres reflectides, duent encara pols des de segles pretèrits i ànsies de plom entre un estany de dunes. Admiro molt més la vella geometria retallada en horitzó de blaus creuat de vols de gavines que persegueixen fades, llunes mítiques i fan atemporal la vostra imatge. Entorn dels murs històrics passejo lentament i s'abranda aquest foc com una torxa encesa amb ombres medievals que acompanyen el somni, de bellíssims perfils d'un estany que no us deixa.	»
Neus Corominas, Poesia inèdita, del llibre «Viure presències»