Banyoles va ser subseu olímpica de rem en els Jocs Olímpics de Barcelona ’92.
La Federació Internacional de Rem (FISA) va qualificar Banyoles com el millor camp de regates del món.
Més endavant, l'any 2003, varen començar les obres de construcció de les infraestructures esportives de cara al Mundial de rem que es va celebrar del 27 de juliol a l'1 d'agost de l'any seguent, el 2004. Aquesta gran cita esportiva va reunir uns 1.600 remers provinents de cinquanta països d'arreu del món i les obres es varen centrar a millorar el llac i els seus voltants. La zona d'arribada va recollir la infraestructura més important del projecte: la construcció d'una torre mirador de fusta amb una extensió de 21 metres quadrats.
Que va fer funcions de torre de control.
Des de la torre d'arribada del camp de regates, es veu molt bé tota la part nord de l'Estany.
El centre es la línia d'arribada. A sota la coberta hi ha un petit recinte tancat amb vidre, on s'hi posen els aparells que permeten el control dels resultats de les regates amb la fotografia d'alta definició.
A la part sud es veu tot el camp de regates que es va fer totalment nou. Des d'aquest punt es veu el mateix moment de la sortida. La llargada de 2.134 metres, és ideal per aquest esport ja que la distància de les regates és de 2.000 metres. A més, l’aigua tranquil·la i el clima suau de la zona fan que l’Estany sigui un important centre d’entrenament a nivell mundial.
Aquí s'entrenen aquests tres piragüistes, un dia a mig matí del mes de agost.
A més de la torre, es van construir unes grades vegetals que s'han integrat molt bé en aquest entorn, amb un aforament de 220 persones. Darrera les grades vegetals si va fer un muntatge d'una gran graderia metàl·lica desmuntable que acull 2.000 espectadors. Cada vegada que es fa un campionat es munta i es desmunta.
Una estructura vertical, transparent, lleugera de fusta, anclada entre joncs dins l'aigua, permet el control dels resultats de les regates amb la fotografia d'alta definició en el seu nivell intermig, alhora que la observació ecològica, biològica, naturalista del medi lacustre. Torre-Mirador, construcció palafítica clavada sota aigua amb micopilots de formigó a una fondària de 15 m i que sura cap amunt amb 65 pilars de fusta laminada i tractada fins a 7m, per albergar un petit recinte tancat amb vidre, i deixar lliure l'accés fins a la cota superior del mirador del pavelló. Una nova "pesquera", aixecada del terra i de l'aigua, que s'incorpora en el perfil de construccions del segle XIX sobre l'aigua.
Autor/s: Ricard Turon + Josep Cargol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada